La Cúpula de la Roca destaca entre l'skyline de Jerusalem. Forma part de l'Explanada de les Mesquites, lloc sagrat per a les tres grans religions, i és la mesquita més gran de la ciutat.
Els musulmans poden escollir entre accedir-hi a través d'un checkpoint israelià o per una passarel·la: ovelles davant del Mur.
Els àrabs viuen a Jerusalem sota domini hebreu. Són residents -no ciutadans- en una ciutat restrictiva, que tolera les religions però no les identitats; però que els garanteix un nivell de vida que no tindran en territori palestí.
Milers de jueus es reuneixen cada dia al Mur de les
Lamentacions. Separats homes i dones per una tanca, fan les seves pregàries
entre els càntics per megafonia, aliens a les càmeres dels turistes.
Vestits de blanc i negre, amb tirabuixons als cabell i
barret negre o kipá, segons la seva congregació,
els jueus viuen dins una mena de bombolla a Jerusalem. Es distingeixen en el seu entorn. Caminen
decidits, sense distreure’s ni interactuar, com si visquessin en un món
diferent. Els nens juguen entre ells sense fer gaire soroll a les places del
barri jueu, que gairebé està en silenci; la comunitat viu amb sí mateixa, en un
estret cercle.
Arma en mà,
grups de joves adolescents de servei, nois i noies indistintament, passegen per
l’Old City de Jerusalem. Alguns esperen al costat de la porta de Yaffa,
observant turistes i ciutadans com passen pel seu davant, i molt de tant en
tant, aturen algú per fer-li alguna pregunta.
No hi ha
conflicte directe, però la tensió es nota a l’aire. A Jerusalem conviuen àrabs
i israelians, caminen pels mateixos carrers gairebé sense mirar-se, però el recordatori
de qui mana és permanent: Israel, un Israel militaritzat, manté el control. Una
marca inesborrable.
