La segregació: exclusió i inclusió (Part 1)

Quan s’exclou per incloure i aquesta premissa passa a ser la dinàmica social d’un Estat ens trobem davant de la negació total de l’humanisme. És una fórmula utilitzada i teoritzada de forma brillant, en el sentit dels resultats, a l’Europa dels anys vint i trenta. Ens recorda a aquella fase de la historia contemporània que alguns han volgut esborrar de la memòria, però que forma part de la nostra cultura i societat.

És evident que els records ens evoquen a l’Alemanya nazi o la Itàlia feixista de Mussolini, amb conseqüències pràctiques devastadores per la humanitat. La fórmula utilitzada era la de crear una classe no-humana, inferior, o el que és pitjor, sense una definició pròpia que els hi permeti un estatus, procés que els porta a la negació pura. Pot sonar llunyà i inversemblant que això formés part de la cultura europea durant més de vint anys, de forma directa, a través d’un procés i un dinamisme social favorable.

Segregació en barris, guetització, construcció de murs o separació física són tècniques que es van dur a terme de forma sistemàtica i organitzada estatalment, amb la complicitat de les bases, per part del famós III Reich. Crear paral·lelismes històrics no sempre és una bona opció, inclús és un risc innecessari que frega amb la demagògia, però que en aquest cas resulta clau exposar. Israel, la “única democràcia del Pròxim Orient”, actualment segrega, guetitza, construeix murs i separa físicament uns 3,5 milions d’habitants del seu estat.

L’estat d’Israel aparegut a meitat del segle XX ha actuat de forma sistemàtica a favor de l’exclusió d’una part de la població. Exclouen de forma brutal els palestins que es troben dins les seves fronteres. És paranoic com un poble que té un recorregut tan trist i tràgic utilitzi una medicina com aquesta. La realitat és que utilitzen una cultura de la por i violència, les quals es retroalimenten, enfront a aquells que són un perill per la societat i que veuen com una població, sense embuts, prescindible. Han creat la idea d’un estat racial basat en la religió que ha abraçat una forma de feixistització molt primària com és el racisme, l’odi als diferents, i la seva expressió més natural, la violència.

Un sistema que proposa a tots els israelians una exclusió extrema a partir d’una inclusió extrema, és a dir, l’expulsió física d’uns per la creació de nous espais pels desitjats. I el pitjor és que no és una opció fortuïta en base a unes coincidències acumulades, sinó que és en base a un procés, a una dinàmica estatal i, també, d’una comunitat popular. Un capítol més de les línies vermelles de la infrahumanitat que travessa Israel.