La primera vegada
que passes el Mur impressiona. Plaques de ciment s’allarguen amb forma de serp
entre els turons de Cisjordània. És una estampa trista i decadent que costa de
d’assimilar. Tot i que el checkpoint
d’avui ha estat molt light és curiós
veure els corriols de gent tornant de la feina i fent cua com ovelles a
l’entrada del corral. És humiliant, però és curiós com la rutina diària
d’aquests palestins, concretament de la ciutat bíblica de Bethlehem, es
demostra amb les seves cares neutres i indiferents passant barreres, tanques o
controls de seguretat. Xerrades disteses, tot i que contingudes, per traspassar
un altre cop la barrera que els separa de la ciutat santa, Jerusalem.
Un cop darrere el Mur
un món nou, el qual necessita un post d’anàlisi en profunditat. Una mescla de
caos organitzat, simpàtic i distès. Potser hem arribat un bon dia en la
fronterera Bethelhem on la construcció i la destrucció es mesclen amb el penós
i estrany turisme cristià, la curiositat dels nens i uns somriures constants. I
demà, Hebron, epicentre de protestes diàries per l’ocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada